Com ja sabeu la I Guerra Mundial va ser un conflicte que va provocar aproximadament 10 milions de morts, centenars de ciutats destruïdes i, en definitiva, pèrdues econòmiques molt elevades.
La vostra recerca us ha de portar a saber: quins països formaven els dos bàndols enfrontats i els motius pels quals aquestes nacions es llancen a la guerra.
Precedents i causes
Entre 1870 i 1914 La Pau Armada. És una període de tensió diplomàtica i rivalitat entre potències europees. Això va portar a la creació d’aliances militars:
- Triple Aliança
- Triple Entesa
Evident ment tot això va crea mes tensions i mes tensions i tot això va aportar a una crisi diplomàtiques constants tot això en una relació a rivalitats econòmiques territorials colonials – Crisis marroquines i balcàniques.
La primera guerra va començar a Balcans, la segona també i la tercera també a Balcans.
La Pau Armada.
La pau armada (1905-1914) va ser una de les causes més notòries de la Primera Guerra Mundial. Les contínues tensions entre Estats a causa de conflictes tant nacionalistes com imperialistas van donar lloc al fet que cada Estat destinés gran quantitat del capital estatal a la inversió de la indústria d'armament i al foment de l'exèrcit. Tot això va donar lloc a un complex sistema d'aliances en les quals les nacions es trobaven en conflicte sense estar en guerra.
28 juny de 1914 Sarajeyo es el començament de la guerra.
El magnicidi fou el detonant de l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) atès que, de resultes de l'assassinat, Àustria declarà la guerra a Sèrbia, fFet que desencadenà el joc d'aliances pel qual Alemanya donaria suport a l'imperi austrohongarès; i Rússia, França i la Gran Bretanya recolzarien Sèrbia.
Fases de la primera guerra mundial
Guerra de Trinxeres
Els conflictes del Balcans
Desenvolupament de la guerra
Evolució de la guerra
Etapas: 1- Guerra de moviments, 1914-1915
2- Guerra de posicions, 1915-1916
3- La crisi de 1917
4- 1918, l’any de les grans ofensives.
Assassinat de l’arxiduc. L’atac d’Àustria a Sèrbia. Inicia de la guerra amb l’atac dels alemanys. S’enfronta amb la batalla del Marne.
SCHLIEFFEN: El Pla Schlieffen era el pla estratègic global dels estats majors alemanys de final del segle XIX i començament del XX per a un possible enfrontament contra França a l'oest i contra Rússia a l'est, que aprofitava les esperades diferències en la capacitat de mobilització d'ambdós països.
La batalla de Marne
Resum:
En la Primera batalla del Marne, del 6 al 13 de setembre de 1914, situada en la campanya al nord de Paris, els exèrcits francesos, reorganitzats pel mariscal Joffre, van aconseguir aturar l'avanç dels alemanys. Trencant el seu avanç i convertint la guerra ràpida del plà Shieffel en la guerra de posicions. En la Segona batalla del Marne entre el 15 de juliol i el 5 d'agost de 1918 dirigida per Ferdinand Foch, es va inclinar la balança a favor dels aliats.
- Trinxeres
Una trinxera és una rasa allargada de protecció del foc enemic, de l'artilleria i de les metralladores, emprada des d'antic per les tropes, i, en forma massiva, durant la Primera Guerra Mundial.
- Ofensives de desgast
Somme
La batalla del Somme fou una batalla del front occidental de la Primera Guerra Mundial, iniciada l'1 de juliol de 1916 i que s'allargà fins al novembre d'aquell any.
Verdun
La Batalla de Verdún fue la más larga de la Primera Guerra Mundial y la segunda más sangrienta tras la Batalla del Somme. En ella se enfrentaron los ejércitos francés y alemán entre el 21 de febrero y el 19 de diciembre de 1916, alrededor de Verdún, en el nordeste de Francia.
- Entren a la guerra: Itàlia, Romania i Bulgària
- Alemanya inicia una guerra submarina.
La crisi de 19171917 comença la revolució Russa i sortida de la guerra( Pau de Brest- Litovsk)
Pau de Brest- Litovsk
El tractat de Brest-Litovsk fou un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.
Entrada dels EE.UU. A la guerra (Wilson)
Durrota turca.
El 1918,l’any de les grans ofensives. Ruptura de l’equilibri. Retorn a la guerra de moviments Armistici i alemany ( revolta interna).
Armistici
L'armistici és un acord entre estats bel·ligerants per al cessament de les hostilitats, sense posar fi a l'estat de guerra. És de caràcter temporal.
Un armistici consisteix en la suspensió de les agressions entre dos grups (països, nacions, faccions) que es troben enfrontats en una lluita armada. No inclou necessàriament la signatura d'un tractat de fraternitat sinó que només cessen les hostilitats.
Revolució Tecnològica
Immobilitat terrestre
Implicació de la població civil
1- Els canvis despès de la guerra
- Ascensió dels EUA i el Japó
- Aparició de nous estats de Europa
- Inici de l’emancipació de les colònies
2- El cost de la guerra
- El cost demogràfic entre 9-10 milions de morts Disminució de la natalitat. Víctimes civils: 2.000.000 russos i 800.000 francesos.
Conseqüències socials
Els tractats de pau
Ampliem el tractat de Versalles.
Els tractats de pau provoquen l’aparició de nous Estats
